marcel@marcelbagaria.com

       
       

twitter

         
       

instagram

         
       

agenda

         
 

     Estic passant una temporada en què a penes parlo amb ningú. Només intercanvio quatre paraules amb les dependentes del forn     

     Per evitar parlar d'ell explícitament però amb tota la intenció de fer-li notar subliminarment la meva fascinació per la seva manera de mirar-me, hem estat parlant, per iniciativa meva, de política     

     Avui penso quant fonamental és veure clarament la importància de la diferència entre sofística i filosofia     

     car Alexandre avait une aversion pour tout ce qui brille (comme les sols des banques, les cheveux gominés, les alliances, les corps enduits de crème solaire...)     

     Ce sujet devait exploser, se fragmenter... C'est le prix que l'on a dû payer pour tout cela     

     Est-ce que je voyais, dans le visage de mon père, les visages d'horreur qui le regardaient et les voix qu'inondaient ses oreilles?     

     On entend leurs cris, un peu inquiétants, amortis par la distance     

     Vous savez que vos théories font naufrage comme des robinsons     

 

         
         

   

 
   

     Creieu donar-me plaer i suscitar admiració però ignoreu que només admiro aquells el llenguatge dels quals és concís     
     Difícilment em veuràs, igual que els curts de vista a penes veuen la llum    

 

   

 

    Et refugies en els déus perquè ets incapaç d’acceptar que som fruit de l’atzar i que som àtoms errants en l’espai, disparats al buit i hereus de la casualitat    

     He sentit un munt de cotorres que voletejen pels voltants pronunciar el seu nom